ELS CELTES
Els celtes eren un conglomerat de pobles d’origen europeu que es varen formar durant l’Edat de Ferro i que es varen distribuir per diferents llocs d’Europa. Els pobles celtes compartien estils de vida, llengua i religió, però també mostraven algunes diferències depenent de la regió on vivien.
Ens han arribat molt poques evidències escrites en celta i la majoria de la informació que tenim avui dia sobre aquests pobles prové de troballes arqueològiques i de fonts escrites pels seus contemporanis, com les del famós Juli Cèsar.
A la península Ibèrica els celtes es trobaven al centre, al costat oest i a bona part del nord. Igual que en el cas dels ibers, els celtes es trobaven distribuïts en diferents poblats amb noms propis com els Celtibers, els Vetons, els Vacceus, els Galaics, o els Carpetans entre d’altres.
Una part molt important de la vida dels celtes era la guerra, per això dins els poblats els que més manaven eren també els millors guerrers. En altres zones celtes el poder dels guerrers era compartit amb els druides, els caps religiosos de les tribus, però a la península Ibèrica es creu que la figura dels druides tenia menys importància.
Els celtes vivien en castres, poblats fortificats amb muralles i fossats profunds cavats en la roca que se situaven en zones elevades i fàcils de defensar. Dins la muralla s’hi resguardaven les cases del poblat, que en algunes zones eren de planta rectangular i en altres de planta circular, i que eren construïdes amb pedres i cobertes amb un teulat fet d’elements vegetals.
En les ruïnes d’alguns poblats celtes sovint s’hi pot observar un edifici especialment curiós: la sauna. Les saunes eren edificis amb una mena de forn on s’escalfaven pedres. Un cop estaven prou calentes, es llençava aigua sobre elles i aquesta, amb el contrast de temperatura, es convertia en vapor i pujava fins a una habitació-bany situada al seu costat.
Els celtes de la península Ibèrica compartien molts trets culturals amb els de la resta d’Europa, com la seva mà experta en la metal·lúrgia, tant per a la fabricació d’armes com la d’eines d’ús quotidià.
Alguns poblats es dedicaven més a la ramaderia i d’altres més a l’agricultura. Generalment, pasturaven ovelles i cabres i, en menys mesura, animals bovins, porcs i cavalls. Pel que fa als seus cultius, consistien bàsicament en cereals de secà i alguns llegums. En algunes zones també s’han trobat premses que demostren que també sabien produir vi.
Sembla que els celtes de la península no coneixien l’alfabet ni feien servir monedes (a excepció dels celtibers) i que preferien el bescanvi de productes. Tot i això, en altres regions celtes d’Europa s’han trobat monedes celtes fetes de diferents materials.
Una part sens dubte molt important de la vida dels celtes era la guerra. Els celtes tenien fama de ser un poble bel·licós i sovint guerrejaven contra els poblats del seu voltant.
Igual que els ibers, els celtes eren molt apreciats com a mercenaris i van ser contractats tant pels cartaginesos com pels romans per lluitar en les seves guerres.
Quan els romans varen arribar a la península, varen veure als celtes com a una forta amenaça i varen decidir conquerir-los i romanitzar-los per evitar atacs, saquejos i constants enfrontaments amb ells.
Al principi, celtes i ibers lluitaven entre ells per tal d’aconseguir el control dels territoris, però més endavant varen arreglar les seves diferències i varen organitzar matrimonis entre els dos pobles per tal d’assegurar la pau, convertint-se així en un sol poble: els celtibers.
Entre les gents dels dos pobles es va produir un intercanvi cultural que va portar els celtes a adoptar costums dels ibers com l’ús de la moneda, l’alfabet i la cremació dels seus difunts.
La Trisquela era un símbol que feien servir els celtes que representava el sol i el seu moviment pel firmament. Segur que alguna vegada n’has vist alguna!
Els celtes retien culte a diferents divinitats relacionades amb la naturalesa. A part de creure en els seus déus, els celtes també eren animistes, és a dir, creien que cada element de la natura tenia un esperit. També creien en la reencarnació i feien sacrificis animals als déus.
Els sacerdots de la religió celta rebien el nom de druides. Els druides eren líders religiosos, així com jutges, metges i assessors polítics.
Alguns déus celtes eren:
TUTATIS
TARANIS
Senyor de la guerra. Déu del llamp i la roda.
ESUS
DEA MATRONA
BORVO
Déu de la curació. Déu dels minerals, responsable de les capacitats sanadores i medicinals de les fonts d'aigües borbollejants. Solia anar acompanyat de la deessa Sirona.
SIRONA
Deessa de la sagrada primavera.
Els seus atributs eren les serps i els ous.