Durant l’Edat Moderna es van formar grans Estats i Imperis. Els reis ara governaven sobre territoris molt més grans i cada vegada tenien més i més poder.

Els monarques varen decidir formar exèrcits permanents i van establir organismes per recaptar impostos. Poc a poc van obtenir un poder absolut i van deixar de necessitar el suport de la noblesa.

Les dissidències en les opinions polítiques i religioses, així com les ganes d’obtenir poder i riqueses, van portar als grans Estats a formar aliances i enemistats. A vegades els conflictes es solucionaven amb tractats o matrimonis, però sovint acabaven resolent-se en el camp de batalla (tant terrestre com naval).

Des d’Europa es van dur a terme exploracions geogràfiques que van expandir els horitzons del món conegut.

Un dels descobriments més destacats d’aquest moment va ser el del continent americà, dut a terme per Cristòfor Colom quan viatjava en busca d’una ruta alternativa per arribar a les índies.

Els Estats més poderosos del moment varen decidir expandir-se més enllà de les seves fronteres i varen instal·lar colònies en diferents regions d’Amèrica, Àsia i Àfrica.

La burgesia, un estament nou del poble format per ciutadans que s’havien enriquit gràcies als seus negocis, va acabar acumulant grans fortunes i va començar a aspirar a un ascens social.

Al llarg dels gairebé tres segles varen sorgir noves idees progressistes i revolucionàries que en qüestió de poc temps es varen escampar per tota Europa.

Es va despertar un gran interès per l’època clàssica i es varen començar a valorar més les arts, l’educació i les ciències.

Els gran progressos i els nous ideals adoptats per la població varen fer que es duguessin a terme grans revolucions.

La revolució industrial va ser l’inici de l’ús de màquines a la indústria de la producció i la creació en massa de béns.

La Revolució Francesa va ser la rebel·lió del poble de França contra el seu monarca i la noblesa. Aquestes revoltes van suposar l’inici de la fi d’aquest període.