LA HIDROSFERA
L’aigua és un element essencial per a la vida, ja que sense ella no seria possible. Tots els éssers vius necessitem aigua per poder viure.
Tot i que gairebé 3/4 parts del nostre planeta estan cobertes per aquest líquid, només el 3% del total de l’aigua que podem trobar a la Terra és aigua dolça. La resta, el 97%, és aigua salada.
Però el problema encara és més greu del que sembla, ja que només un 0,61% d’aquest 3% d’aigua dolça forma part de la reserva disponible per al consum humà.
És per això que hem de procurar cuidar al màxim l’aigua que tenim, evitant embrutar-la, contaminar-la i malgastar-la.
Navega pels següents apartats per aprendre coses sobre l’aigua!
El nostre planeta conté més aigua del que sembla a simple vista, ja que en podem trobar tant a la superfície terrestre com en el seu interior. En funció del lloc on es troba i de les seves característiques particulars, les aigües reben noms diferents:
Podem trobar aigües superficials als mars, als oceans, als rius, als llacs, als pantans, als casquets polars i a les glaceres.
- TOTS
- Mars i oceans
- Rius
- Llacs i pantans
- Casquets polars i glaceres
Podem trobar aigües subterrànies en pous, en fonts, en guèisers i en degotalls, a més de dins del sòl.
- TOTS
- Pous
- Fonts
- Guèisers
- Degotalls
El planeta Terra és l’únic planeta del sistema solar que conté aigua en els seus tres estats: sòlid, líquid i gasós.
- Quan l’aigua està a temperatura ambient, es troba en estat líquid.
- Si s’escalfa i arriba a 100 °C, es vaporitza en el seu estat gasós i es converteix en vapor d’aigua.
- Quan aquest vapor d’aigua es refreda, l’aigua es condensa i torna al seu estat líquid.
- Si la refredem encara més i arribem als 0°C, l’aigua se solidifica i es converteix en gel.
- Finalment, quan el gel s’escalfa, l’aigua es fon i torna al seu estat líquid.
L’aigua està feta de molècules formades per tres àtoms: dos hidrògens i un oxigen. És per això que tot sovint la trobaràs escrita amb la seva fórmula química: H₂O.
EN ESTAT SÒLID
Quan les molècules d’aigua es troben a menys de 0 graus centígrads, sajunten i s’ordenen en una estructura rígida formant el gel.
EN ESTAT LÍQUID
A temperatura ambient, en canvi, es mantenen unides però amb una certa llibertat de moviment, cosa que fa que l’aigua sigui líquida.
EN ESTAT GASÓS
Finalment, quan l’aigua s’escalfa fins als 100 graus centígrads, les seves molècules es mouen ràpidament i s’allunyen entre si, canviant a l’estat gasós: el vapor d’aigua.
Els punts d’ebullició de l’aigua varia en funció de la pressió atmosfèrica!
A major altitud, menor pressió = menor punt d’ebullició
A mesura que puges una muntanya, la pressió atmosfèrica disminueix, i això fa que l’aigua bulli a una temperatura inferior als 100 °C.
Per exemple, a l’Everest (8.848 m), l’aigua bull cap als 70 °C.
A més profunditat, major pressió = major punt d’ebullició
Sota l’aigua, la pressió augmenta molt ràpidament. Per exemple, a 1.000 m de profunditat, la pressió és unes 100 vegades la de la superfície.
En llocs com les dorsals oceàniques, on hi ha fonts hidrotermals, l’aigua pot assolir temperatures de 300-400 °C i continuar líquida!
Vaporització és el canvi d’estat de líquid a gas. Aquest canvi es pot produir de dues maneres:
A través de l’ebullició, que passa quan l’aigua arriba als 100 °C (a pressió atmosfèrica normal) i es transforma en vapor d’aigua de manera ràpida i amb bombolles.
A través de l’evaporació, que es produeix a qualsevol temperatura per sota del punt d’ebullició, però de manera més lenta i només a la superfície del líquid. Per això diem que l’aigua dels mars i els rius s’evapora.
L’aigua de la Terra està en moviment constant i no s’atura mai. Durant el seu recorregut passa per diferents estats fent un cicle que es renova constantment i que ajuda a crear vida arreu del planeta.
EVAPORACIÓ I TRANSPIRACIÓ
El cicle de l’aigua comença quan l’aigua de la Terra es transforma en vapor:
Per una banda, el sol escalfa les aigües superficials (l’aigua dels mars, dels rius, dels llacs…), fent que aquestes s’evaporin i s’escampin per l’aire de l’atmosfera.
Per altra banda, les plantes absorbeixen l’aigua del sòl per tal d’obtenir-ne els nutrients, i l’alliberen a l’aire en forma de vapor a través del procés de la transpiració.
CONDENSACIÓ
Després de pujar a l’atmosfera, el vapor d’aigua es refreda i es converteix en gotetes microscòpiques. Aquestes gotetes pesen tan poc que, malgrat ser líquides (o fins i tot sòlides), floten per l’aire!
Les gotes d’aigua s’uneixen entre elles i cada vegada es fan més grosses, donant lloc als núvols del cel. A vegades la temperatura és tan baixa que es congelen i es converteixen en petites boletes de gel.
PRECIPITACIÓ
Les gotes dels núvols es van unint i van creixent a poc a poc, formant núvols cada vegada més grans. Finalment, quan les gotes són tan grans que ja no es poden sostenir en l’aire, el seu pes les fa caure del cel en forma de pluja, neu o calamarsa.
ESCOLAMENT I INFILTRACIÓ
Un cop l’aigua s’ha precipitat, seguirà diferents camins en funció del lloc on ha anat a parar. Si és a dalt de la muntanya, en forma de neu, la calor del sol farà que es fongui. Un cop fosa, l’aigua s’escolarà formant rius o bé s’infiltrarà dins la terra, formant les aigües subterrànies.
Amb el pas del temps, les aigües s’aniran acumulant de nou en els llacs i els mars, o seran absorbides per les plantes, i el cicle de l’aigua tornarà a començar.